Sobre aquest blog

5

D’una manera o altra, sempre m’ha meravellat la poca consistència dels pseudoarguments espanyolistes a l’hora d’intentar convèncer els catalans, amb raons positives, de la conveniència de formar part d’Espanya. Els anomeno pseudoarguments perquè sovint estan plens de buidor retòrica o cauen en l’amenaça, velada o directa, o en la desconsideració i el menyspreu cap als catalans, tractats com a minoria que no té més remei que conformar-se a ser tutelada des de fora. Arguments convincents de veritat en aquest sentit no els he trobat mai. Mai no he trobat ningú que m’hagi convençut amb un mínim de coherència que Catalunya no estaria millor amb la mateixa sobirania (amb el mateix nivell d’interdependència, si voleu) que els Països Baixos o que la República d’Irlanda.

Però com que crec en el debat, almenys mentre cap de les dues parts no s’allunyi excessivament de la racionalitat, vull plantejar un repte a l’unionisme espanyol: en aquest espai buscaré, per sospesar-los, arguments que justifiquin per què els catalans hem de voler ser espanyols. Tot i que fa anys que crec que l’argumentari de l’independentisme català té una lògica molt més sòlida que el de l’unionisme espanyol, em nego a creure que l’unionisme estigui disposat a perdre aquest debat per incompareixença intel·lectual.

El repte que plantejo és seriós i per tant busco arguments amb fonament: hauria de ser evident que pseudoarguments del tipus “junts estem millor perquè la unió fa la força” o “és una llàstima separar-se després de tants anys junts” o “Catalunya sola no podria sobreviure” no passen la prova del sentit comú ni del rigor científic necessari per mantenir un debat responsable i respectuós amb la intel·ligència de tots els participants. I crec que aquest debat ha de ser més rigorós que mai en un moment en què per primer cop en molt de temps l’existència d’un Estat català deslligat formalment d’Espanya no només sembla possible sinó fins i tot probable. Així doncs, deixeu-me replantejar el meu repte a l’unionisme així: No només crec que els catalans tenim el dret a decidir quin és el marc juridicopolític que més ens convé, sinó que crec que aquest marc és un Estat propi almenys tan sobirà com qualsevol Estat membre de la Unió Europea. Convenceu-me del contrari.

[Font de la imatge]

5 thoughts on “Sobre aquest blog

  1. Natalia Klamburg escrigué:

    uri ets una mega-crack

  2. Santi Mercader escrigué:

    Bravo Uri! Bona carta de plantejament general davant aquesta difícil problemàtica de l’encaix de Catalunya a Espanya. Suposo que conéixes l’anomenat “Col·lectiu Wilson”, conjunt de sis experts en economia que analitzen sense càrregues partidistes els pros i contres d’una possible independència de Catalunya, no?
    Una abraçada des de Barcelona!
    I tothom a votar el 25 N pel dret a decidir què volem ser!

  3. raul963 escrigué:

    Partes de un error de base, antes que nada vamos a poner en claro el estado original de las cosas: Catalunya es parte de España desde que España es España.

    Si ahora una parte de los catalanes, más o menos mayoritaria, planteáis la secesión, sois vosotros quienes debéis dar vuestros argumentos para ello, y no vale la conveniencia propia, deberéis convencer al resto de los españoles de que la nueva situación va a ser más conveniente para todos.

    • Moltes gràcies pel teu comentari. Et responc punt per punt.

      El primer punt, el teu “aclariment”, és irrellevant per a molts. No creus que el més rellevant és la circumstància actual de la gent, que pensen més en el futur dels seus fills que en “el estado original de las cosas”? La gent pot preguntar-se, es pregunta, quin és el marc juridicopolític millor per afrontar els seus problemes, al marge de com hem arribat fins aquí. La història ens serveix per explicar el present, però no necessàriament condiciona les nostres preferències. I que Catalunya formi part d’Espanya des que Espanya és Espanya (tant si consideres Espanya com a unió dinàstica com si la consideres com a l’embrió d’estat modern que neix amb el regnat de Felip V), no exclou que Catalunya tingués una existència prèvia com a entitat política. Vull dir que molt bé però quina és la rellevància d’aquesta afirmació en el benestar dels catalans del segle XXI?

      Sobre el segon punt, crec sincerament que aquesta actitud és la que està portant molts catalans a plantejar-se si val la pena continuar formant part d’Espanya i els fa avançar en allò que José Montilla va anomenar “creixent desafecció a Espanya”. El plantejament de base d’aquest blog és que (1) des de Catalunya s’han fet molts intents de trobar un encaix al marc espanyol en què la majoria de catalans sentissin que estaven governats adequadament, (2) l’independentisme ha donat moltes raons per explicar els avantatges d’una Catalunya independent, i (3) l’unionisme espanyol ha fet poquíssims esforços, i en general d’una gran pobresa intel∙lectual, per explicar als catalans els avantatges de ser espanyols (i la teva posició és que això ni tan sols cal fer-ho).

      La realitat és que el debat està instal∙lat a la societat catalana i l’independentisme ha estat capaç de convèncer molts catalans des del 2006. Tu dius que a més és necessari que convenci també la resta d’Espanya: la història ho dirà. Des del punt de vista jurídic tens raó: en el marc actual la independència de Catalunya no podria arribar a bon port sense una reforma de la Constitució Espanyola. Però els marcs jurídics es superen quan les forces que els donaven legitimitat flaquegen. Aquesta és una veritat històrica que no pots negar. De fet, quan dius “no vale la conveniencia propia” tanques els ulls a la història. La conveniència pròpia és un motor potentíssim de la història, i els processos de secessió es regeixen en gran part per la conveniència dels que es volen separar, no dels que es queden. No és per conveniència pròpia que les comunitats humanes es doten de governs? Si l’unionisme decideix que no cal respondre els arguments presentats des de l’independentisme, o que la resposta que cal donar-hi és l’insult, el menyspreu, la retòrica hiperbòlica o les demostracions de força, crec que perdrà la batalla, també la de la credibilitat internacional.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: