Despotisme il·lustrat

Deixa un comentari

9 Setembre 2014 per Oriol Vidal-Aparicio

Carles III d'Espanya

Carles III d’Espanya

Nombrosos membres del govern espanyol, amb Mariano Rajoy al capdavant, han caigut sovint en una contradicció lògica digna d’anàlisi. Diuen que no es pot fer un referèndum que pregunti els catalans sobre el seu estatus polític, però al mateix temps repeteixen que els catalans volen continuar sent espanyols. Com ho saben, si està prohibit preguntar-ho? (Evidentment, no deixa de meravellar-me que preguntar els ciutadans pugui ser il·legal en una democràcia.)

Fem explícit el que ens estan dient quan ens diuen que és il·legal convocar un referèndum d’autodeterminació a Catalunya. El que estan argumentant és que el govern ha de poder prohibir (i prohibirà) consultar els governats sobre qui creuen que els ha de governar. La democràcia cap per avall.

Un govern legítim no pot pretendre que l’opinió dels ciutadans que governa és irrellevant, que no té conseqüències. En aquesta aberració hi ha caigut contínuament l’establishment polític espanyol. Però aquesta actitud no és nova. José María Aznar ja va dir un dia que els bascos “s’havien equivocat” votant majoritàriament el PNB i EA a Euskadi. Però deixeu-me recuperar un exemple fantàstic que demostra que certa classe política espanyola utilitza el llenguatge de la democràcia només quan els votants “voten correctament” (és a dir, a favor de la unitat d’Espanya): en temps del Pla Ibarretxe (aprovat per majoria absoluta al Parlament Basc el 30 de desembre del 2004), era habitual escoltar populars i socialistes dient que el Pla Ibarretxe s’havia aprovat “en contra de la meitat dels bascos”, i això el convertia en un pla il·legítim. Però jo em pregunto: quin sentit té preocupar-se per “la meitat dels bascos” quan al mateix temps es sosté que el que pensi no ja “la meitat dels bascos”, sinó tots ells, és irrellevant si el que diuen és que volen marxar d’Espanya (com sostenien, efectivament, populars i socialistes)? A algú que defensa que el 100% del que opinin els bascos és irrellevant mentre la majoria de la població espanyola opini el contrari, com s’entén que el preocupi tant “la meitat dels bascos”? (Devia ser perquè es tractava de la “seva” meitat de bascos, és clar.)

És el mateix que se’ns diu ara, quan Rajoy o Alicia Sánchez Camacho afirmen que els catalans no volen marxar d’Espanya, donant a entendre que el que opinin els catalans és important. Al mateix temps, però, diuen que els catalans ja podrien opinar qualsevol cosa, que no importaria perquè només són la part d’un tot (i sempre seran una minoria). Hi pot haver una prova més gran de cinisme polític?

“Tot per al poble, però sense el poble”

El govern espanyol, al capdavall, cau en els pitjors vicis d’aquell despotisme il·lustrat que deia governar en benefici dels seus súbdits, decidint què els convenia però sense tenir-ne en compte l’opinió. El govern espanyol, amb Rajoy al capdavant, s’arroga la facultat de saber què és bo pels ciutadans de Catalunya, fins i tot diu saber què opinen, però quan se li contesta “Bé, doncs potser que els ho preguntem en un referèndum i ho sabrem del cert”, llavors diu que no es pot preguntar perquè és il·legal.

Efectivament, Rajoy ha parlat d’una “voluntat majoritària de viure junts”, tot i que el govern espanyol (aquest i els anteriors) i gran part de l’unionisme espanyol han estat dedicant grans esforços a negar-nos als catalans la possibilitat de mesurar, de quantificar aquesta voluntat. De quina voluntat majoritària parlen, doncs? Què els semblaria si la mesuréssim a través d’un referèndum? De què tenen por? Si tenen raó que hi ha una voluntat majoritària de viure junts, què els donarà més arguments que la força dels vots en un referèndum?

Un referèndum es fa per copsar l’estat d’opinió de la població, i qualsevol govern hauria de voler saber què opina la població que té l’encàrrec de servir. Que el govern espanyol insisteixi a no donar-nos veu sobre el nostre autogovern no és només sospitós (potser ja ho saben prou el que pensem), sinó que els deposseeix de legitimitat democràtica a Catalunya. Ha arribat l’hora de començar a dir-ho sense embuts.

 

[Font de la imatge]

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: