“Els catalans van donar suport a la Constitució!”

1

6 Desembre 2012 per Oriol Vidal-Aparicio

Joan Carles I firmant la Constitució.

Joan Carles I firmant la Constitució.

Avui, dia en què es commemora l’aprovació de la Constitució Espanyola en referèndum el 6 de desembre de 1978, Mariano Rajoy ha recordat que Barcelona va ser la província espanyola on més vots favorables a la Constitució es van emetre (en números absoluts). Ho ha escrit també en un article a La Vanguardia. Fa dies, en una entrevista a la Sexta, era el Ministre de Justícia espanyol, Alberto Ruiz-Gallardón, qui feia èmfasi en la mateixa idea i recalcava que el 1978 els catalans van aprovar la constitució amb un percentatge més alt que no el de la mitjana espanyola.

Què estan mirant de dir-nos, Rajoy i Ruiz-Gallardón? Doncs que la Constitució Espanyola té legitimitat democràtica a Catalunya. Donen a entendre que aquell vot favorable els autoritza a parlar d’una Catalunya “constitucionalment espanyola” amb plena legitimitat. S’entén clarament, per tant, que el que afirmen no podrien afirmar-ho si els catalans haguessin votat majoritàriament en contra de la constitució, encara que a la resta d’Espanya s’hagués aprovat.

Dues consideracions sobre la lògica d’aquest argument. En primer lloc: l’únic que poden afirmar Rajoy i Ruiz-Gallardón és que els catalans van aprovar majoritàriament la constitució el 6 de desembre de 1978. Què faríem avui sabent el que sabem ara ningú no ho pot afirmar categòricament. La qüestió de la legitimitat d’aquell referèndum ja ha estat discutida moltes vegades –ho vaig fer jo mateix al meu llibre i en alguns articles publicats (19/10/2012, 22/11/2012 i 23/11/2012). Però posem que acceptem aquell referèndum com a plenament legítim, i que partim de la premissa que vots són legitimitat, siguin quines siguin les circumstàncies. En aquest cas la legitimitat que reclamen data de 1978. Les legitimitats no són eternes; si ho fossin, mai no es farien noves constitucions, ni caldria esmenar-ne cap; tot ja estaria votat des de temps immemorials i mai no caldria discutir cap marc jurídic. Per tant, si constatéssim que aquesta legitimitat constitucional de 1978 (que sent molt generosos podríem acceptar) ara està en qüestió a Catalunya, quin problema hi hauria a mesurar-la de nou? Hi ha o no hi ha indicis clars que una majoria dels catalans qüestionen avui aquesta legitimitat de la Constitució? (Dues dates: 10 de juliol del 2006 i 11 de setembre del 2012) La lògica que fan servir és la mateixa que ens permet dir: molt bé, doncs comprovem de nou el grau d’aquesta legitimitat sempre que pugui estar en qüestió.

En segon lloc, deixeu-me que faci un pas més en la desconstrucció de la lògica que van servir Rajoy i Ruiz-Gallardón, i que han fet servir tants unionistes abans. Si acceptem que suport democràtic significa legitimitat, estem acceptant que manca de suport democràtic significa manca de legitimitat. Repassem-ho i concretem-ho perquè quedi ben clar: si suport en referèndum a la Constitució a Catalunya volia dir legitimitat de la Constitució a Catalunya, igual que rebuig en referèndum a la Constitució a Catalunya hauria volgut dir no legitimitat de la Constitució a Catalunya, estem acceptant que vots (en un territori determinat) són legitimitat (en un territori determinat: per això Rajoy diu “a Barcelona” i Ruiz-Gallardón diu “a Catalunya”). I si vots són legitimitat, vots a la independència també voldran dir legitimitat de l’opció independentista, no? Srs. Rajoy i Ruiz-Gallardón: ens deixen votar i que guanyi el millor? Gràcies.

One thought on ““Els catalans van donar suport a la Constitució!”

  1. Francesc escrigué:

    Personalment, vaig votar en blanc la Constitució espanyola del 1978 perquè -perdoneu-me l’arrogància- ja llavors, per les quatre coses que em vaig assabentar, em vaig adonar que era un frau. No vaig creure que fos realment democràtica. Tanmateix, sé de moltes persones, algunes ja mortes, que van votar afirmativament i ara votarien el contrari. En aquell context, sortint d’una dictadura gairebé eterna, molts catalans van pensar amb lògica que qualsevol cosa era millor que el que teníem.
    Malauradament, com el temps s’ha encarregat de demostrar, es tractava d’una trampa. I els pitjor és que, molt catalans, durant molt de temps, han dut una bena als ulls ajudats per una burgesia a qui ja li anava bé tal com estaven les coses. Amb aquell “ara no toca” o “hem d’ajudar Espanya a modernitzar-se” es col·laborava a emmerdar una situació que ja era crítica des del principi perquè el punt de partida no plantejava el que veritablement s’havia de plantejar. L’exercit i tot l’aparell polític i oligàrquic franquista estava a l’aguait que “todo quedase atado y bien atado”. Espanya encara no ha començat a mirar-se al mirall.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: