Extrapolació: del 25-N a un referèndum d’independència

2

28 Novembre 2012 per Oriol Vidal-Aparicio

Durant la passada nit del 25-N un comentarista va dir (a Catalunya Ràdio o RAC1, no n’estic segur) que els resultats electorals matisaven clarament les enquestes recents sobre el suport a la independència. Les darreres enquestes han mostrat un increment bastant estable a favor de la independència fins a arribar a xifres que ronden el 55-57%, amb aproximadament un 20-25% en contra i un 20-25% d’indecisos. [El gràfic mostra l’evolució del “sí” i el “no” a la independència a les últimes enquestes del CEO.] Aquest opinador queia en l’error que han comès alguns d’identificar suport a l’aposta de CiU per l’Estat propi amb suport popular a la independència.

Pregunta: Podem fer una extrapolació dels resultats d’aquestes eleccions i derivar-ne xifres clares de suport i rebuig a la independència de Catalunya? La meva resposta és que precisament aquestes eleccions passades permeten fer-ho amb certa fiabilitat, si partim de tres premisses:

  1. Els principals partits presentaven propostes clares de model d’Estat i es van pronunciar de manera força clara sobre la qüestió de la independència durant la campanya.
  2. L’electorat ha votat més que mai en clau d’independència sí, independència no, i aquest cop tant les opcions del “sí” com les del “no” comptaven amb partits de dretes i partits d’esquerres, la qual cosa ha reduït sensiblement la distorsió que l’eix social produïa en l’eix nacional fins ara a l’hora de fer una extrapolació d’aquest tipus.
  3. L’alta participació amb què han comptat aquestes eleccions (69,56%) permet fer aquesta extrapolació si partim del supòsit que un referèndum sobre la independència de Catalunya tindria també una alta participació.

La fòrmula que proposo és la següent, tenint en compte que es tracta d’una simplificació, però que els errors es poden produir en tots dos sentits i en gran mesura cancel·lar-se mútuament. (Per obtenir una xifra que es pugui comparar a les de les enquestes, utilitzo el tant per cent de vots emesos, no el número total de vots.)

  • A favor de la independència: Tots els votants de CiU, ERC, CUP i SI + la meitat dels d’ICV = 30,68% + 13,68% + 3,48% + 1,28% + 4,95% = 54,07%
  • Contra la independència: Tots els votants del PP, de Cs i d’UPyD + la meitat dels del PSC = 12,99% + 7,58% + 0,40% + 7,22% = 28,19%
  • Ambigus/possibilistes/federalistes: L’altra meitat dels d’ICV i l’altra meitat dels del PSC = 4,95% + 7,22% = 12,17% (Podríem considerar que a la llarga la meitat d’aquests podríen acabar votant sí i la meitat no, però de moment és més lògic comptar-los com a “vots no decantats”.)
  • NS/NC: 4,03%

Un parell de consideracions metodològiques:
1. Evidentment es pot discutir la meva decisió de dividir els votants del PSC entre unionistes i ambigus/possibilistes/federalistes, i els d’ICV entre independentistes i ambigus/possibilistes/federalistes, però em sembla una aproximació defensable donat el posicionament dels partits i les postures que defensen alguns dels seus líders personalment: tot i que podria haver-hi independentistes entre els votants del PSC, en aquestes eleccions el partit s’ha declarat no només federalista sinó també anti-independentista; pel que fa a ICV, Joan Herrera i companyia han presentat el seu federalisme-amb-Espanya-de-moment com a condicional a la resposta d’Espanya, reconduible cap a un federalisme-directament-amb-Europa (independentisme al cap i a la fi) si la resposta d’Espanya és clarament negativa.
2. Entre les opcions que van treure menys de cent mil vots, només SI i UPyD tenien un posicionament clar en l’eix nacional i per això he comptat els seus vots. He col·locat els altres partits a l’opció “no sap / no contesta”, de manera que la suma final és bastant propera al 100%.

En definitiva, 54% de suport a la independència i 28% de suport a l’unionisme (a grans trets, una proporció de 2 a 1) són xifres sorprenentment properes a les que han donat les últimes enquestes que preguntaven directament sobre el vot en un hipotètic referèndum sobre la independència de Catalunya. Concloc, doncs, que donades les tres premisses abans assumides, i contràriament a algunes opinions expressades, aquestes eleccions podrien haver-nos donat una foto bastant acurada del suport actual a la independència entre els catalans.

2 thoughts on “Extrapolació: del 25-N a un referèndum d’independència

  1. conxitavidal escrigué:

    Hola, ,Oriol,

    Primer, enhorabona pel blog, cal, sobretot perquè no abunden els textos basats en la reflexió seriosa i les dades rigoroses, sempre és més fàcil quedar-se en l’eslògan i el crit (sinó la desqualificació pura i simple del contrari). I el que ens cal són, precisament, arguments, sòlids, de pes, que convencin (als indecisos, que són més que no sembla) i posin en dificultats l’oposició dels de sempre.

    M´ha semblat molt bé l’anàlisi que fas. Prudent i raonable. Sóc votant (no militant) d’Iniciativa i independentista, i, sense conèixer les interioritats del grup crec que no t’erres gaire en el pronòstic. I, en qualsevol cas, acceptarien el resultat si fos el de la independència. Un altre avantatge: IU faria el mateix. Convé tenir en compte aquesta última dada de cara al futur. Però.

    No tinc clar que això sigui exactament així en el cas del PSC, ni pel fa als partidaris de la independència ni pel que fa a l’acceptació dels resultats.

    D’altra banda, una cosa són els membres dels grups (els militants) que em penso que responen bé a la teva anàlisi, i una altra els votants, en què possiblement la reflexió ideològica no està tan assentada i són susceptibles de tenir o canviar d’opinió segons circumstàncies, influències, moment… Llavors, les meitats, percentatges, etcètera, són molt, molt més relatius. Com, evidentment, no és el mateix una votació autonòmica que la votació efectiva en un possible referèndum.

    Tot i així, i acceptant els càlculs que has fet, penso que el 54% no és suficient: la independència requereix una majoria encara més ampla, força més ampla, si es vol superar després el risc d’una fractura social i el que podria comportar. S’ha d’avançar en aquest camí.

    Per cert, atribuir tot CiU a la independència també, crec, és un error. Una bona part, i m’atreviria a dir que no tan sols d’Unió, és com a mínim dubtosa.

    (D’acord amb el que acabo de dir, sobre la majoria necessària, em sembla un, diguem-ne, “infantilisme” la declaració que acaba de fer ERC dient que el referèndum es pot fer al setembre de 2013. Volen aprofitar l’onada, esclar, però l’onada, a l’hora de la veritat, podria ser només un esquitx. Compte.

    Et segueixo.

    Salut.

  2. Molt interessants les teves reflexions, Conxita, i t’agraeixo que les comparteixis aquí. Estic plenament d’acord que el 54% favorable no seria suficient… si tota la resta estigués en contra. D’acord, si s’ha de fer un pas tan important com aquest, com més alt sigui el consens millor. Però fixem-nos en la xifra del “no”: potser la xifra que més m’agrada de les últimes enquestes i dels resultats electorals del 25-N és que només es percep al voltant d’un 20-30% de vot contrari a la independència, i això té molt de valor. El que vull dir és que el 54% no explica tota la història. Si tot el que no diu “sí” estigués dient “no” tindríem un problema, però hi ha un percentatge considerable de vots que encara no se sap cap on es decantaran. Si a més fossim capaços de fer baixar encara més el percentatge del “no”, de minimitzar la població que és hostil a la idea de la independència, molt millor per a tots. Però ja ara, si eliminessim indecisos i només votessin els del si i els del no, ja ens acostaríem a una majoria de dos terços. Això, evidentment, és pura especulació i tens raó que una enquesta és una enquesta i un referèndum vinculant podria ser una altra cosa.

    En resum, coincideixo plenament amb tu que la feina més gran que tenim per davant és convèncer indecisos i fer canviar d’opinió els partidaris del “no”. I és per això que s’ha de continuar debatent, aclarint, eliminant incerteses en la mesura que ens sigui possible. Crec que s’exagera amb això de la “fractura social”, i que aquest argument a vegades el que vol és condemnar-nos a l’immobilisme (al cap i a la fi, és possible que estiguem vivint en una societat on 2 de cada 3 catalans vol la independència, i els independentistes ens portem bé i no creem cap fractura, oi?). Quan diuen “fractura social” jo dic “Quebec”: dos referèndums, cap daltabaix social.

    Sobre els meus càlculs, ja adverteixo que miren de ser una aproximació raonable. Accepto d’entrada el que dius sobre els vots de CiU i del PSC, però també és veritat si un votant de CiU els ha votat sense ser independentista, ho haurà fer sabent-ho i assumint un risc (malgrat el Duran, Unió es presentava a aquestes eleccions amb el mateix programa que l’altre soci de colició…); i si un independentista ha votat el PSC, també haurà votat sabent que votava un partit que diu estar contra la independència. És per això que crec que es podien fer les simplificacions que he fet, esperant que alguns dels errors es cancel·larien entre ells.

    De nou, gràcies per compartir el teu punt de vista i pels comentaris positius sobre el blog. En aquest blog, tens raó, no hi trobaràs discursos partidistes (ni crits ni eslògans), així que tothom que vulgui debatre seriosament i honestament hi és convidat.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: