25-N: apunts postelectorals

4

28 Novembre 2012 per Oriol Vidal-Aparicio

Eleccions al Parlament de Catalunya, 2012: vots a candidatures i escons obtinguts.

25 de novembre superat. Hi ha hagut eleccions, les primeres en què CiU es presentava amb una proposta independentista al programa (que cadascú, Artur Mas i Alfons López Tena inclosos, faci les giragonses terminològiques que vulgui, però crec que identificar la proposta de CiU com a independentista és el que més s’apropa a la realitat).

Després de les primeres lectures dels resultats, molt marcats per una baixada en escons de CiU que les enquestes no havien detectat, la meva anàlisi coincidiria a grans trets amb la de Vicent Partal. Les xifres són les que són.

Alguns apunts:

  • Davant d’una proposta sobiranista clara, el vot s’ha radicalitzat (Héctor López Bofill explicava aquest fenomen fa uns anys al seu llibre La independència i la realitat). Com a radicalització s’han d’entendre, crec, la pujada d’ERC i l’emergència de la CUP, el pas de CiU a l’independentisme (atenció que això se li escapa a alguns analistes: els 62 diputats de CiU pre-eleccions no es podien considerar independentistes, els 50 post-eleccions sí), l’aposta clara d’ICV pel dret a decidir, l’aposta federalista del PSC (finalment forçat a definir clarament el seu model d’Estat), i la pujada de Ciutadans.
  • El primer i el segon partit del Parlament són independentistes. El President que serà investit pel nou Parlament (Artur Mas) i també el cap de l’oposició (Oriol Junqueras) seran independentistes. Que en el moment que CiU fa una aposta clara per l’Estat propi no només continuï guanyant amb gran diferència, sinó que ERC (el partit més llargament identificat amb la paraula “independència”) passi a ser segona força al Parlament, és un resultat espectacular per a l’independentisme.
  • Hi ha almenys 74 diputats independentistes al Parlament (CiU + ERC + CUP; entre els diputats d’ICV n’hi trobaríem algun més, encara que no s’han presentat amb la independència al programa electoral). Dit més clarament per qui s’hagi despistat: per primer cop, majoria absoluta independentista al Parlament.
  • Hi ha almenys 87 diputats sobiranistes (és a dir, favorables al dret a decidir) al Parlament (CiU + ERC + ICV + CUP). A aquests podríem sumar-hi els 20 del PSC, partit que ha dit que és favorable a la celebració d’un referèndum per decidir l’estatus polític de Catalunya mentre es pugui trobar una fórmula dins de la legalitat espanyola. Aquest és el clar aval obtingut per les forces que proposen la celebració d’un referèndum. Aprovar una proposta de referèndum al Parlament de Catalunya amb el màxim consens i presentar-la al Congrés espanyol (seguint el procediment descrit a l’article 92 de la Constitució, com vaig apuntar en un article a Vilaweb) hauria de ser el següent pas, per esgotar (davant d’Europa i davant del món) tot el recorregut que es pugui fer dins de la legalitat espanyola (aquest consens, per tant, podria i idealment hauria d’incloure el PSC). [En parlaré aviat.]
  • Hi ha almenys 20 diputats federalistes (PSC) al Parlament, als quals podríem sumar els 13 “federalistes condicionals” d’ICV; una opció, al capdavall, que vol superar l’actual marc autonòmic. En la mesura que el federalisme a Espanya acabi de demostrar-se impossible, per a un federalista espanyol no hauria de ser gaire difícil convertir-se al federalisme europeu (partidari d’un Estat català [con]federat amb els altres Estats membres de la Unió Europea): Raül Romeva i Ferran Mascarell en l’àmbit polític, i Ferran Requejo en l’àmbit acadèmic, són bons exemples d’aquesta conversió.
  • Només hi ha 28 diputats al Parlament de Catalunya (PP + Cs) que defensin l’status quo pel que fa al model d’autogovern. Són només aquests els diputats que s’oposen en principi a la celebració d’un referèndum sobre la independència de Catalunya. Fins i tot 9 d’aquests, els de Ciutadans, acceptarien la celebració d’un referèndum si es trobés una fórmula per fer-lo dins de la legalitat espanyola.

Davant d’aquestes xifres, sobten les interpretacions que anuncien que el referèndum haurà d’esperar o que “el pla independentista” ha estat derrotat. La majoria que qüestiona la conveniència de la pertinença a Espanya és molt clara. El mandat de les urnes a favor de consultar els catalans sobre el seu estatus polític és molt clar. No portar endavant aquest referèndum (sense oblidar que s’ha de governar també el dia a dia) seria un frau a la democràcia. El debat de pros i contres s’haurà de fer seriosament i a fons: que ningú no pretengui escatimar-nos-el. Tard o d’hora, les urnes decidiran.

4 thoughts on “25-N: apunts postelectorals

  1. Kenneth escrigué:

    Molt d’acord, es pot fer el ball d’escons que es vulgui, comptar ICV o C’s dins dels del “referèndum” o qualsevol altra suma o resta, però el que tenim clar la majoria de catalans és que tenim dret a decidir si volem ser (o no) independents, i no preguntar al poble què vol fer podria significar tornar a convocar eleccions.
    Per la meva part estic convençut que és ara o mai (o d’aquí a cent anys, que és el mateix), i nosaltres, els nostres fills i els nostres nets (presents o futurs) es mereixen un país lliure, independent i ben gestionat.
    Si CiU (o CDC?) i ERC són capaços d’atansar posicions estem salvats.

    Salut!

    • Kenneth, aviat publicaré un apunt proposant una fórmula per extrapolar els resultats del 25-N a un referèndum d’independència. La xifra resultant és sorprenentment coincident amb les enquestes més recents del CEO. Gràcies per llegir-me i per comentar!

  2. Jordi Urgell escrigué:

    Fa uns dies vaig estrenar un bloc a Vilaweb i ahir vaig rebre el comentari d’algú que em recomana el teu bloc. N’he llegit alguns articles i el trobo molt interessant. Respecte aquest apunt, dacord que CiU s’ha presentat amb un programa el més semblant a l’independentisme, però i els 13 diputats d’Unió, què en fem? On els posem? S’han presentat amb un programa, però és que en Duran no ha parat de posar-hi pegues…
    I em sembla que era a l’altre article que has fet sobre l’extrapolació del vot, que dius que cal convèncer els indecisos, i en aquest sentit penso que és vital convèncer a IC-EUiA que el que cal és la independència. Seria una eina molt eficaç si convençuts els seus líders, féssin campanya per eixamplar l’independentisme a l’àrea metropolitana barcelonina per assegurar-nos una majoria més àmplia en el referèndum. Vull dir que és més fàcil que convenci el seu electorat metropolità ells que no pas els d’ERC o CiU que no hi treuen tan bons resultats. I això és un gruix d’electors molt important. Però per a això només tenim menys d’un parell d’anys.
    Et seguiré llegint!

  3. Moltes gràcies per la visita, Jordi. La meva intenció és que aquest bloc se centri més en la confrontació d’arguments que en l’estratègia, però em semblen molt pertinents les teves observacions i et diré el que en penso. UDC i Duran: Tinc previst escriure un apunt sobre el tema aviat. Algú ha de confrontar Duran amb la seva incoherència: repeteix sovint que Unió és confederalista, no independentista. Algú m’hauria d’explicar com s’estableix un pacte confederal sense ser independent primer.

    ICV-EUiA: Els he titllat de federalistes condicionals i crec que el seu posicionament és més clar del que sembla. Si fos possible preferirien una Espanya federal, però si això no és possible, la independència seria el pas lògic. Aquest és el posicionament oficial del partit, el que explicaven al seu programa electoral, i crec que el seu electorat es divideix entre les dues opcions. Aquest posicionament, però, bé es podria qualificar d’independentisme encobert, perquè qualsevol persona amb un mínim de rigor analític ha de concloure que el federalisme és a hores d’ara l’opció més utòpica d’entre les que es plantegen com a resolució de l’encaix/desencaix de Catalunya a Espanya, i això a Herrera i companyia no se’ls pot escapar. En fi, que crec que l’independentisme oficial d’ICV-EUiA és una qüestió de temps.

    Gràcies de nou pel comentari i espero que continuïs contribuint. Em miro el teu blog a VilaWeb ara mateix!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: