“Ens volen prendre la nacionalitat espanyola!”

3

19 Novembre 2012 per Oriol Vidal-Aparicio

Albert Rivera (Ciutadans) i Alicia Sánchez-Camacho (PP).

Fa uns dies el Ministre de Justícia espanyol, Alberto Ruiz-Gallardón, es pronunciava sobre les propostes sobiranistes plantejades des de Catalunya (entrevista a la Sexta, 15/oct/2012), i deia que hi havia “cientos de miles de ciudadanos catalanes que no quieren que se les obligue a renunciar a una de sus dos identidades“. De fet, el programa electoral del seu partit per a les pròximes eleccions autonòmiques a Catalunya diu el següent: “No volem que ens facin escollir entre ser catalans o ser espanyols, volem poder viure lliurement amb aquest doble sentiment de pertinença que no és contradictori entre si sinó complementari.”

També Ciutadans recull aquesta idea al seu programa electoral: “Davant d’aquells per als qui la identitat és única i excloent, davant d’aquells que ens volen fer escollir entre catalans i espanyols, nosaltres diem que és millor i més enriquidor sentir-se català-espanyol-europeu.” I també Carme Chacón (PSC-PSOE) va dir el passat 31 d’octubre en una entrevista a El Periódico: “No vull que m’obliguin a escollir entre ser catalana o espanyola.” Va afegir després que l’independentisme proposa prendre’ns un passaport (l’espanyol, s’entén).

És això el que proposen els partits que reconeixen als catalans el dret a decidir el seu marc juridicopolític? Cal aclarir en primer lloc que cap dels partits que es presenten a aquestes eleccions amb propostes sobiranistes han dit res de contradir el sentiment de pertinença nacional de ningú. Tant Mas, com Junqueras, com López Tena, com Herrera, com David Fernández, parlen en termes d’identitats compartides i de respecte absolut al sentiment de pertinença de cadascú. Tampoc els programes electorals de CiU, ERC, SI, ICV o CUP diuen res de prendre la nacionalitat a ningú.

Tanmateix, és ben lícit tenir por de perdre una condició nacional que no es vol perdre, és clar que sí. El que no és lícit és crear confusió allà on no n’hi ha d’haver, especialment quan es fa des d’una posició de teòrics coneixements jurídics, amb l’únic objectiu d’obtenir guanys electorals. Si les campanyes electorals han de servir per informar els ciutadans, convindria explicar-los clarament què diu la Constitució Espanyola sobre la nacionalitat espanyola. Un cop llegit l’article 11 de la Constitució, veuran els senyors i les senyores del PP, del PSC i de Ciutadans que ningú que no vulgui serà obligat a perdre la condició de ciutadà espanyol:

Article 11
1. La nacionalitat espanyola s’adquireix, es conserva i es perd d’acord amb el que la llei estableix.
2. Cap espanyol d’origen no podrà ser privat de la seva nacionalitat.
3. L’Estat podrà concertar tractats de doble nacionalitat amb els països iberoamericans o amb aquells que hagin tingut o tinguin una vinculació particular amb Espanya. En aquests països, encara que no reconeguin als seus ciutadans un dret recíproc, els espanyols podran naturalitzar-s’hi sense perdre la nacionalitat d’origen.

Excepte en el cas que Espanya decidís reformar la seva Constitució per dir el contrari (i Espanya, com sabem, no és gaire donada a reformar la seva constitució), l’article 11.2 deixa clar que ningú que hagi nascut a Espanya “no podrà ser privat de la seva nacionalitat”, i si es continués aplicant la llei actual també els fills de ciutadans espanyols nascuts a un atre país podrien optar a la ciutadania espanyola. Però la Constitució Espanyola va més enllà, i fa explícit (article 11.3) l’interès de l’Estat espanyol a reconèixer la nacionalitat espanyola, sense que perdin la seva altra nacionalitat, als ciutadans d’aquells països “que hagin tingut o tinguin una vinculació particular amb Espanya”. Una Catalunya independent seria reconeguda per qualsevol persona sensata com un país amb una vinculació no només particular, sinó particularíssima, amb Espanya. En definitiva, amb una eventual independència de Catalunya, ningú no haurà de triar entre ser espanyol o ser català. En tot cas, no sembla que un nou Estat català tingués cap potestat per retirar la nacionalitat espanyola a ningú, cosa que només dependria de l’Estat espanyol, i la seva Constitució garanteix a tots els catalans que hagin gaudit de la nacionalitat espanyola que puguin continuar fent-ho si així ho desitgen. Però posem que Espanya decidís reformar la seva Constitució per penalitzar els “mals espanyols” que haguéssin votat a favor de la independència de Catalunya retirant-los la nacionalitat: com s’ho faria per destriar-los dels “bons espanyols” que haguessin votat en contra? Jurídicament, la qüestió seria un malson.

En definitiva, mentre una Catalunya independent deixaria de ser espanyola políticament, els seus ciutadans no deixarien de ser espanyols excepte si hi renunciessin explícitament. En tot cas, PP, PSC i Ciutadans haurien d’aclarir els seus dubtes amb l’Estat espanyol, no amb un hipotètic nou Estat català que no tindrà cap potestat de decidir com s’accedeix a la nacionalitat espanyola.

[Font de la imatge]

3 thoughts on ““Ens volen prendre la nacionalitat espanyola!”

  1. […] escampats pel PP i per Ciutadans durant l última campanya electoral, com el que afirmava que els catalans perdrien la nacionalitat espanyola si Catalunya s’independitzés. Mentre a molts això ens preocuparia ben poc, és tan cert que […]

  2. […] tractat aquesta qüestió de forma breu especialment en aquest article, i encara més breument en aquest altre. En aquest estudi de 27 pàgines, publicat originàriament […]

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: