Som una nació?

5

15 Novembre 2012 per Oriol Vidal-Aparicio

Ernest Renan

Nació? Què us semblaria “societat amb problemes suficientment diferenciats com per merèixer el nivell d’autonomia política que atribuïm als estats anomenats sobirans”? M’explico.

Quan debatem una cosa tan important com la independència d’un país, és necessari aclarir els termes que es fan servir. Sovint passa que dues persones discuteixen sobre un concepte i cada una, sense aclarir-ho, l’està definint de forma diferent. Això passa especialment amb el terme “nació”. Som una nació? De cara a determinar si els catalans tenim dret a decidir sobre la nostra independència, és important decidir si els catalans constituïm una nació? És evident que molts independentistes consideren important establir sense cap mena de dubte que els catalans constituïm una nació, tant com molts unionistes consideren important negar-nos aquesta condició.

Què és una nació? S’ha escrit molt sobre el tema, però crec que la definició més encertada continua sent la d’Ernest Renan en un assaig publicat el 1882. Renan venia a dir que no hi ha nació sense un cert sentit d’història comuna, però tampoc no hi ha nació si no hi ha voluntat de continuar-ho sent, és a dir, si no hi ha un projecte de futur en comú:

Una nació és (…) una gran solidaritat, constituïda pel sentiment dels sacrificis que hom ha fet en el passat i aquells que està disposat a fer en el futur. Pressuposa un passat, però es resumeix en el present a través d’un fet tangible: el consentiment, el desig clarament expressat de continuar la vida en comú. L’existència d’una nació és (perdoneu-me la metàfora) un plebiscit diari, tant com l’existència d’un individu és una afirmació perpètua de vida.

En un territori administrat per un govern determinat, però, sempre hi haurà un percentatge d’administrats, fins i tot un percentatge important, que no se sentirà part de la nació. És veritat que partint de qualsevol mesura objectiva (i fins i tot els sentiments són objectivables via enquesta) Catalunya passa la prova sense problemes, o almenys la passa tan fàcilment com qualsevol altra comunitat cultural o política àmpliament reconeguda com a nació. Però afirmo també que no crec que determinar si som una nació o ho deixem de ser sigui el més important en aquest debat. L’important és si el nostre marc administratiu principal, el que té més poder de decisió sobre la societat catalana (és a dir, l’Estat espanyol), ens ha ofert, ens ofereix i/o mostra símptomes de poder oferir-nos en el futur solucions adequades als nostres problemes com a societat prou diferenciada que som de la resta d’Espanya.

La resposta sembla clarament negativa, i que el marc administratiu principal més addient per als catalans seria un marc català, no espanyol, en principi inserit dins l’ordenament juridicopolític de la Unió Europea. Com hem arribat a aquesta resposta? Doncs bé, les enquestes detecten des de fa molt de temps que una majoria clara de la societat catalana percep que el seu grau d’autogovern és clarament insuficient, i el comportament electoral dels catalans així ho certifica, donat que des de la mort de Franco hem votat molt majoritàriament opcions que opten per augmentar la capacitat d’autogovern dels catalans. Això, juntament amb la persistent impossibilitat de fer efectives aquestes aspiracions de major autogovern dins de l’Estat espanyol, i el creixent suport a l’independentisme detectat en nombroses enquestes, fa que es pugui afirmar amb certa comoditat que els catalans constitueixen una societat amb problemes suficientment diferenciats com per merèixer el nivell d’autonomia política que atribuïm als estats anomenats sobirans.

Quan parlem de “Catalunya independent”, doncs, crec que el que estem dient és que aquesta societat suficientment diferenciada vol canviar d’Estat, entès com a marc administratiu principal: vol passar a tenir-ne un de propi en comptes de compartit amb altres societats amb necessitats suficientment diferents. Qui té potestat per decidir si els catalans constitueixen o no una “societat suficientment diferenciada que desitja un marc administratiu principal propi”? Els mateixos catalans, evidentment, a través del seu vot, que podrà contestar o no a la pregunta. De fet, Renan aportava la mateixa solució quan es preguntava retòricament quins són els límits d’una nació: “Si hi ha dubtes sobre les fronteres [d’una nació], consulteu les poblacions en disputa. Tenen sens dubte el dret de tenir veu en la qüestió.” Sembla que la majoria de polítics espanyols han decidit no fer cas de Renan, ni quan es tracta de Catalunya ni quan es tracta de Gibraltar.

Un aclariment: quan dic “marc administratiu principal propi” podria estar-me referint a un Estat com Baviera o com Massachusetts? No, perquè els “marc administratius principals” a Baviera i a Massachusetts són els governs d’Alemanya i els Estats Units, respectivament. Ha de quedar clar que no tindria cap sentit que Catalunya iniciés tot aquest procés per acabar obtenint un estatus polític que fos inferior al que tenen Portugal, Luxemburg, Eslovàquia o els Països Baixos.

El 18 de febrer del 2006, la primera de les manifestacions multitudinàries que han sacsejat Catalunya en els últims anys tenia com a lema “Som una nació i tenim el dret de decidir“. Seguint el que he explicat aquí, el meu lema hauria estat: “No és important si som una nació, però tenim el dret de decidir.” O, si voleu, “Som una societat suficientment diferenciada, i tenim el dret de decidir quin volem que sigui el nostre marc administratiu principal.” Ni més ni menys que això. Tant els que se sentin part de la nació catalana com els que no se’n sentin poden posar-se d’acord en això. Jo crec, a més, que aquest marc administratiu principal ha de ser català, no espanyol, i que pot compartir part de les seves competències, en peu d’igualtat, en el marc més ampli (i secundari) de la Unió Europea. Fins ara l’unionisme no m’ha pogut convèncer del contrari.

[Font de la imatge]

5 thoughts on “Som una nació?

  1. Kenneth escrigué:

    Sí que m’està agradant aquest bloc!

  2. […] un determinisme històric, que és l’antítesi de la lliure voluntat de construir junts, del “plebiscit diari” de Renan. Hem d’estar units perquè “sempre” ho hem estat, és l’argument de Rajoy. […]

  3. […] la justificació de tot un edifici constitucional, com en el cas de l’Estat espanyol. En un article anterior d’aquest mateix blog vaig explicar quina és la importància política que crec que té (i, especialment, la que crec […]

  4. […] parlar en un apunt anterior del terme nació, concretament de la definició que em sembla més encertada, la d’Ernest Renan. […]

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: