L’unionisme no sap seduir

1

12 Novembre 2012 per Oriol Vidal-Aparicio

ImatgeSi alguna cosa tenen en comú els escenaris polítics que s’han succeït a Catalunya des de la mort de Franco és que el projecte espanyol que va iniciar-se amb la Transició mai no ha convençut clarament una majoria dels catalans: això queda clar tant per les posicions rupturistes amb el marc espanyol, minoritàries inicialment i que ara comencen a ser majoritàries, com pel fet que el catalanisme hegemònic durant molts anys, el catalanisme autonomista i no rupturista de Pujol i de Roca, sempre va estar entestat a canviar Espanya des de dins. Cal recordar aquí, per exemple, l’anomenada “Operació Roca” del 1986, amb el Partit Reformista Democràtic i la seva “otra manera de hacer España (que a nadie ahoga y a nadie engaña)”, fill polític de les idees que el mateix Miquel Roca havia avançat el 1982 al seu llibre Per què no? Una proposta catalana per a la modernitzacio de l’estat.

És destacable que l’espanyolisme hegemònic, el del PSOE i el PP, sigui cada cop més incapaç de convèncer la societat catalana que la seva continuïtat en el projecte espanyol val la pena? O, dit d’una altra manera: és normal que la voluntat d’abandonar aquest projecte comú amb Espanya (almenys quan és entès des de la subordinació o des de la dissolució de la pròpia sobirania en l’espanyola) hagi anat guanyant adeptes a Catalunya fins a convertir-se en majoritari (cosa que detecten diverses enquestes des d’almenys el 2008)? La meva resposta és un sí rotund, i posar de manifest aquesta incapacitat és la raó de ser d’aquest blog. Com altres han observat, des que tinc ús de raó no he conegut cap independentista que hagi estat seduït pel projecte unionista, i sí que he vist molts casos de persones que defensaven més autogovern per a Catalunya dins d’Espanya i que ara han claudicat en aquest intent i s’han passat a l’independentisme: un canvi paradigmàtic i altament simbòlic és el de Jordi Pujol, és clar, però tots tenim amics i coneguts que han fet una evolució similar o que, mentre abans titllaven la independència d’utopia i per tant d’idealisme immadur (quant no d’idea perillosament subversiva), ara diuen que “si es fa seriosament, no em sembla malament que Catalunya sigui independent”.

Repeteixo, però, que vull ser intel·lectualment honest i, per tant, si trobo mig argument amb cara i ulls a favor de la unitat d’Espanya, no dubtaré a fer-me’n ressò. I és amb aquest propòsit que analitzaré els programes electorals del PSC, del PP, de Ciutadans i d’UPyD per a les eleccions del 25 de novembre a la recerca d’alguna raó que justifiqui mínimament l’adhesió dels catalans al projecte espanyol. També aniré reflexionant, és clar, sobre el que jo anomeno pseudoarguments a favor de la unitat (“Mejor unidos“, com diuen a Ciutadans), i sobre les amenaces i el discurs de la por. Tot això, però, no constitueix cap intent seriós de convèncer els independentistes que estan equivocats, que hauria de ser l’objectiu de l’unionisme si tingués veritable ambició de triomf moral.

[Font de la imatge]

One thought on “L’unionisme no sap seduir

  1. […] En segon lloc, defensem l’eficiència política de la proposta independentisa. És evident que tota comunitat, tota societat suficientment diferenciada o distingible de les societats veïnes (per exemple, la catalana), vol tenir el govern més eficient possible, el govern que la governi millor. En el cas de la societat catalana, la insatisfacció amb la manera com ha estat governada dins del marc espanyol és manifesta i ha estat sostinguda al llarg d’almenys tres segles. Una de les millors maneres d’abordar aquesta qüestió és amb una altra pregunta: Què ens pot oferir Espanya per poder avançar com a societat, per poder governar-nos millor? La resposta, si volem ser seriosos, és res; Espanya no ens pot oferir res i tampoc no sembla tenir cap pressa a produir cap discurs mínimament creïble en aquest sentit. (Aquesta és, precisament, una de les premisses fundacionals d’aquest blog: l’unionisme espanyol no ha aportat arguments convincents a favor de la seva causa i, en conseqüència, mai no ha pogut seduir els catalans.) […]

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: