A la recerca de la raó unionista

1

2 Novembre 2012 per Oriol Vidal-Aparicio

La meva posició sobre la qüestió de la independència de Catalunya és clara: fa anys que penso que la societat catalana necessita i es mereix tenir un Estat amb el mateix estatus polític que tenen Dinamarca, els Països Baixos o Portugal. Però la meva filosofia sempre ha estat escoltar els arguments dels altres i fer-me’ls meus sense gaire escarafalls si són millors. Crec que del debat en surt la llum i que la manera de trobar el millor camí és deixar-nos interpel·lar per aquells que estan en desacord amb nosaltres. És per això que sempre que puc demano als unionistes espanyols que em donin alguna raó per deixar de ser independentista. Doncs bé: he escoltat amb atenció els arguments dels espanyolistes més raonables i mai no m’han acabat de convèncer, sobretot perquè en general els espanyolistes raonables prediquen al desert i no m’agrada creure en utopies, especialment quan no en tinc cap necessitat.

El meu intent de diàleg amb l’espanyolisme va donar fins i tot fruit editorial: el meu llibre 500 preguntas al nacionalismo español (2006) va sorgir del debat que vaig mantenir durant mesos amb tres espanyolistes convençuts (un asturià, un alacantí d’adopció nascut a Albacete, i un gadità que va crèixer a Sevilla i porta anys visquent a Barcelona) i d’alguna manera ja plantejava el mateix repte a l’unionisme que plantejo aquí. L’intent era tant provocar un debat d’idees com desconstruir la lògica del nacionalisme espanyol, i com a prova de bona voluntat comptava amb un pròleg a favor de les tesis del llibre (escrit per Pilar Rahola) i un pròleg en contra (escrit per Pío Moa, que no es va tallar ni un pèl a l’hora d’expressar la seva oposició frontal). Tot i que l’oportunitat d’escriure un llibre en castellà i adreçat al nacionalisme espanyol prometia, el debat va quedar en ben poca cosa i va continuar sent, com gairebé sempre, un diàleg de sords.

Però vull persistir en el meu intent de trobar respostes a la pregunta “Per què ens convé formar part d’Espanya als catalans?” Alícia Sánchez-Camacho, Pere Navarro, José Montilla, Albert Rivera i, per què no, Albert Boadella seran benvinguts al meu blog. Fins i tot espero que persones veritablement intel·ligents com Josep Piqué m’ajudin a entendre el seu unionisme. És veritat que no espero trobar respostes satisfactòries, però el repte que plantejo és sincer. Espanyolistes: sorpreneu-me!

[Font de la imatge]

One thought on “A la recerca de la raó unionista

  1. Kenneth escrigué:

    Acabo de descobrir aquest bloc i sembla molt interessant.

    Salutacions.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: